menu

HOLA FERRAN

Hola Ferran:
Segurament no te’n recordaràs. Era novembre de 2005, a l’aeroport de Barcelona, al voltant de les 05:15 AM. Jo estava esperant un avió direcció a Donosti, per anar a un dels millors congressos gastronòmics, i tu, assegut al meu costat, repassaves i puntejaves un enorme bloc d’unes 250 fulles de tamany A3 que semblava ser uns d’aquells indigeribles balanços d’empresa. No entenia res. Ferran Adrià a les 05:15 AM treballant com un boig, en un aeroport, fent números. Uns dies abans havia tingut l’ocasió de saludar-te molt breument, durant la celebració del primer Congrés Europeu de Cuina Asiàtica que va tenir lloc a Barcelona, però no vaig tenir l’oportunitat de parlar amb tu. Al 2005 ja estaves considerat el millor cuiner del món; el 10 d’agost del 2003 eres portada del New York Times Magazine, probablement el teu punt d’inflexió mediàtic a nivell mundial. I aquí estaves, de matinada, repassant balanços, i aquell dia, volant cap a Sant Sebastià, et vaig saludar, hola Ferran.
L’amor per la gastronomia en estat pur m’ha acompanyat des de que tinc ús de raó, i tu sobretot, per damunt de tot, estimes la gastronomia, o millor dit, el fet gastronòmic, tot el que envolta aquest art. No hi ha una altra explicació pel que has aconseguit. La resta, ve després.
Des d’aquell dia a l’aeroport de Barcelona, vaig decidir que seguiria els teus passos, que estaria molt atent als teus moviments, que llegiria les teves declaracions, que al·lucinaria amb les teves idees, els teus projectes, aventures, bogeries…, el que fes falta, perquè algú que havia aconseguit que en aquest país es canviés la tendència de “mamà, vull ser futbolista”, a “mamà, vull ser cuiner”, o fins i tot “mamà, vull ser Ferran Adrià”, calia seguir-lo…
Però Ferran, tornant al present, que en el teu cas gairebé sempre és el futur, el divendres 28 de gener vas presentar a Roses, juntament amb l’Enric Ruiz Geli, el projecte elBullifoundation. Vaig tenir la sort d’estar també allí, de veure com exposaves amb una barreja de passió i emoció el teu futur, el futur de la gastronomia.

Aquell divendres, crec, marcarà l’esdevenir de Roses i de la Costa Brava (l’ha de marcar!), i tu i en Juli Soler ens vareu convidar a pujar al tren del futur. Hem de saber aprofitar aquesta oportunitat, TOTS, hem de remar en una mateixa direcció; la innovació, la qualitat, la sostenibilitat, el talent. Habitualment quan s’esmenten aquestes paraules (que queden tan vistoses en un power point), s’acaben diluint, però en aquest cas és diferent, ja hi ha un projecte, un gran projecte que sense dubte ens portarà a l’avantguarda. Please FOLLOW THE LEADER!
Tornant ara enrere, suposo que recordaràs aquella tarda de setembre en que ens vas rebre a elBulli (a la terrassa, on vàrem gaudir d’una increïble tarda a Cala Montjoi) a un equip de l’Ajuntament de Roses. Veníem a plantejar-te una primera idea d’un projecte, en el que volíem apropar-nos als teus plans, participar en “això” que encara estaves dibuixant i que guardaves gelosament fins a la seva presentació del passat 28 de gener. Nosaltres teníem ben poca informació, però sabíem que havíem d’estar a prop, i així t’ho vam fer saber.
La teva resposta va ser ràpida: OK, us recolzo, estic amb vosaltres, però heu de treballar en una direcció molt clara (i aquí va venir el briefing clar, concís i contundent, potser el millor que m’han plantejat mai): el projecte ha d’aconseguir DESESTACIONALITZAR EL TURISME, la nostra xacra.
Un cop més, gràcies Ferran.
El projecte ROAD, Land of Genius, que es va presentar aquell mateix divendres i que Ferran Adrià i Juli Soler van apadrinar, està basat en aquest breafing, dinamitzar i desestacionalitzar el turisme al territori.

Julio Estrela

admin

Written by admin

INSTAGRAM + EMPRESA
Entrevista a Joan Roca

0 Comentarios

Deja un comentario


cuatro × 4 =